actualitat

#11S2019

L’èxit d’aplegar 600, 700, 800 mil o un milió de persones 9 anys seguits el sabem nosaltres que sempre responem i els que en fan befa del descens de la participació i que en sa puta vida han sigut capaços d’aplegar un #12octni un 10% d’aquesta munió a tota espaÑa amb autobusos i bocates pagats.

Continua llegint
Estàndard
actualitat

un tiu normal

Sóc dels què han crescut entre contradiccions i incerteses, dels què procuren no fer mal ningú ni que n’hi en facin, dels què s’emocionen fàcilment sense fer-ne faramalla i què s’esforcen a parlar clar sempre i a no amagar-se de res. Dels què lluiten més que dels que somien i trien tocar de peus al terra en comptes de fer volar coloms.

Continua llegint
Estàndard
actualitat

#EstoDaMiedo

No, així no ho arreglarem mai, està vist què no és qüestió de quantes més mortes hi hagi, perquè aquests són els casos extrems dels quals ens lamentem quan ja és massa tard. La violència que els homes, TOTS nosaltres així en general, per acció o omissió practiquem contra vosaltres les dones és tan insuportable que no es pot aguantar més.

No vindrà de cap home ni de cap dona sota les ordres d’un home, perquè senzillament cap de nosaltres ens podem imaginar ni per un segon el que deu ser l’assetjament constant que patiu en qualsevol dels entorns normals en els quals els homes ens hi movem sense cap perill, en el treball, vida social, anant a buscar el cotxe al parquing, gaudint del lleure, practicant esport o tornant de copes …..

Cal ser radical, cal deixar de fer Consells d’Experts què serveixen per a poques coses i donar-vos decididament el comandament en la solució i des de la radicalitat feminista, dotant de medis i poder, buscar d’entrada una actuació de xoc que faci entendre d’una vegada que CAP actuació masclista, ni un acudit ni una broma, serà acceptada i que a partir de ja, perseguida i castigada, és trist però pel que sembla no ho entenem de cap altra manera nosaltres, semblaria que només pensem amb la titola i deu ser així.

I a la llarga, també, canviar l’educació a casa i a l’escola i la cultura social d’un patriarcat que us menysvalora i menysprea, que us sent com a propietats sense ànima, relegant-vos al paper simple d’objectes, però d’això els fruits ja no els veurem nosaltres.

Vaig començar a ser conscient d’aquest problema ara ha fet 30 anys quan va néixer la meva filla, la Niona i el que no vull per ella tampoc ho vull per a cap de vosaltres, cap!

#EstoDaMiedo

Estàndard
catalanisme, catalanofòbia, politica catalana, Republica Catalana

Encaputxats

Ni reis comissionistes, ni jutges prevaricadors, ni polítics franquistes, ni forces de seguretat repressores, ni mitjans de comunicació embusters, ni cúpules empresarials xantatgistes, ni financers corruptes, el problema són els quatre nanus encaputxats que es manifesten en contra del feixisme per evitar ser identificats i encausats com a terroristes com l’Adrià o la Tamara. El mantra d’avui és que ja no els volem al costat nostre perquè dona mala imatge anar tapats. Continua llegint

Estàndard
catalanisme, catalanofòbia, politica catalana, Republica Catalana

Com vosaltres

Maslow va formular ja fa molt de temps la seva teoria definint 5 nivells de necessitats humanes, fisiològiques, seguretat, pertinença, reconeixement i autorealització. A cada nivell només s’hi podia accedir si s’havia completat el nivell inferior i així fins al darrer. Cadascú intenta pujar el més amunt possible de la piràmide, però no sempre es pot. Continua llegint

Estàndard
catalanisme, catalanofòbia, politica catalana, Republica Catalana

Espaxista o feixispanya?

Avui, commemorem el 78è aniversari de l’afusellament del President Companys i encara és l’hora que l’Estat que el va assassinar, hagi revocat la sentència, acceptat el crim i demanat perdó. És dia d’ofrenes en el lloc on els feixistes el varen executar, fins i tot de partits que han governat Espanya, com el PSC/PSOE i que fins ara s’han fet l’orni quan se’ls demana la restitució. Continua llegint

Estàndard
catalanisme, politica catalana, Republica Catalana

#11S2018

Avui els que no ens deixen volar, de dins i de fora, que persegueixen extingir la nostra identitat i la nostra llengua, entendran que ningú pot emmudir a qui vol cridar, ofegar a qui vol respirar, empresonar a qui vol ser lliure.

Quan ens vegin amb els ull negats emocionant-nos amb el nostre cant, quan ens vegin caminar de la ma, junts sota un cel d’estels vermells i blancs cap a la llibertat, ho entendran!!

Estàndard